Nits blanques

«Entrada de primavera. Plou i plou. Ja fa dos dies que plou. Va caient indolentment i callada una pluja fina que amara la terra, que la fertilitza amorosament. El cel té un invariable color gris perla, matisat per les nuvolades que corren empeses pel llevant. Ara ja és cap al tard i per la xemeneia se sent, espaiat i llunyà, el ressò del vent. Tot s'omple d'una gran sensació de pau, d'una calma serena. ¡Si la vida pogués ésser sempre així, aquest discórrer compassat i ric, íntim i senzill!» Miquel Martí i Pol

Aquí no és primavera, sinó tardor. I no fa (més de) dos dies que plou, sinó que neva. Però segueix caient de forma callada i pacífica. El cel és gris i el vent bufa constant.
La nit de divendres va començar a nevar, tranquil·lament, sense pressa ni ànsia. Sense vent. Sense tempestes. El matí següent, però, era tot cobert de neu. El parc que es veu des de la meva finestra semblava una maqueta de guix abans de ser pintada i els autocars aparcats a la vora tenien estalactites als baixos. I jo havia de sortir. I esperar l'autobús al ras, perquè a ningú se li va acudir de posar una parada coberta en un país on plou gairebé cada dia i on quan comença a nevar no para. En realitat el fred i la neu no eren el pitjor, sinó el vent, que feia que els flocs de neu que són com de porexpan (segons mon pare és que vol ploure però fa massa fred i són gotes de pluja congelades en lloc de flocs xD) xoquessin contra mi fent-me mal.
De fet, va nevar de tal manera que van haver de tancar l'aeroport durant un parell d'hores per poder netejar les pistes i l'avió Girona-Dublin en que venia mon pare va arribar dues hores tard. En certa manera em va anar bé perquè tenia un curs tot el dia i no el vaig haver d'abandonar sol pel centre :)
Dissabte nit va tornar a caure porexpan per la ciutat. El centre era blanc, i algú es va dedicar a escriure missatges a terra :D El senyor Joyce es deuria congelar amb tota la neu que li va caure (perquè va nevar tant que a un cert punt ja no queia porexpan sinó neu de veritat xD). Era un espectacle veure els cotxes intentant pujar el carrer de casa meva (per alguna raó desconeguda no fan servir cadenes... mai, no en tenen). Òbviament em vaig donar el gust de fer un ninot a la neu, molt cutre perquè només era de neu, ni pastanaga ni hòsties (fotia massa fred per deixar-li la bufanda xD) però va triomfar, perquè quan van sortir els veïns a fer guerra de boles de neu es van fer fotos amb ell ^^
Diumenge vam baixar fins a Bray (Bré en èlfic) per veure que hi ha per allà xD La platja era coberta d'una barreja de neu i gebrada i passejar-hi era espectacular. No tinc molt clar com vam sobreviure perquè vam pujar a la muntanya plena de glaç sota la neu i relliscàvem cada dos per tres xD
Ahir va tornar a nevar i seguíem a uns quants sota zero, mentre al camp del Barça deien que feia mooolt de fred i queien quatre gotes xD I avui una altra vegada. Més neu. De fet, aquest matí, mentre era a la sala d'ordinadors feia tant de vent que semblava una centrifugadora gegant, amb la neu donant voltes en cercles xD
Encara no ha parat. S'atura per recarregar la bateria i torna a començar. Qui sap, potser d'aquí a un parell de dies em puc fer un iglú... :D